Olis

You are currently browsing the archive for the Olis category.

Verònica dels fogons

L’any 1991 vaig pintar aquest quadre fent servir a la meva mare de model. Està pintat a l’oli sobre una tela de 100×80 cm.

El treball original es va fer a base de capes fines de pintura força diluida, amb pinzellada ampla, sense aprofondir en els detalls, deixant algunes zones simplement esboçades, amb espais on la tela apareix sense cobrir (al drap de primer pla).

Amb els anys i algun trasllat, la pintura i la tela s’han anat deteriorant: la pintura s’ha esquarterat en en alguns punts, en altres hi havia fongs i el traç previ s’ha tornat a fer visible a la superfície.
Calia una restauració.

Després de netejar-la, s’ha procedit al repintat de quasi tota la superfície, respectant la tonalitat, en alguns llocs i variant-la lleugerament en altres. Aquest segon procés ha cobert de nou el traç del dibuix previ, però també la soltura de les pinzellades, donant a l’obra un aspecte de més acabat.

Aquest és l’aspecte resultant


oli sobre fusta / 120×60cm.

Tropes borbòniques, al 1714, prop del santuari de El Far, veuen impedit el seu avenç per la negativa d’un ruc a seguir caminant.

Terra de guerrilles

“Cada terra fa sa guerra” diu el refrany. La nostra, però, és una terra trencada en petits bocins, que les serralades separen, una terra feta de coses petites.

A diferència d’altres terres,els nostres rius són curts,de conques petites,amb pocs cabals. Aquí tampoc tenim grans horitzons, des del cim d’una muntanya el màxim que es veu és la vall veïna.

Es per tot això que les nostres guerres també són petites (per això les “guerrillas” s’inventaren aquí). No creiem en grans guerres, perquè la pau aquí també n’és de petita. Els nostres pactes i coalicions mai són perdurables, igual que no hi ha guerra,la nostre pau només és treva.

Excepció feta, potser, dels pobladors de les grans planures mesetaries, a la resta d’habitants d’aquesta península Espanya ens ve massa gran.Per això els defensors de grandeses, aquí, sempre han estat incompresos. Ens ve gran tot el que és gros: ens venen grans les grans conquestes, ens aclaparen les pàtries grans, ens venen grans les grans indústries, ens venen grans els grans ideals.

Aquí sabem que les coses grans sempre han estat fictícies -com el timbaler del Bruc enfrontant-se a l’Imperi francès - només pura aparença. Perquè en això, en figurar allò que no és, si que som grans mestres. És clar que el nostre istrionisme nomes pot enganyar al foraster, el nostre veí ens te la mesura presa i sap que d’aquí no en pot sortir res gran, que tot és efímera farsa: “foc d’ensenalls”. Som mestres del escepticisme, desconfiats de mena; com diu en Lluís Llac:”el meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir hom no està mai segur d’haver-lo vist”.

Aquí les coses grans passen quasi sense tocar-nos, ens rellisquen, ens passen per sobre, arreserats com estem a l’ombra del nostre merlet, atents a que el sol no ens enlluerni. Tota gran empresa aquí fracassa, res que sigui perdurable hi pot arrelar; aquí sempre triomfa el guerriller: l’associació anàrquica i puntual, per una escomesa, per un treball concret, en això som especialistes.

Si des de la nostre posició de guaita a la talaia veiem quelcom que envaeix les nostres terres, baixem com rapinyaires a la plana a assestar-li el cop mortal, però no ens demaneu que ens quedem a baix per sempre entre les boires,hem de tornar al nostre castell a veure els grans núvols passar. Perquè, mestres com som en la ficció, els núvols ens fascinen, i tot allò que és gran i barroc ens fa perdre l’alè, però, això si, no ens demaneu que creguem en la seva solidesa, ho adorarem si cal, però serà pura pantomima(com el gat que juga amb la rata), nosaltres sabem que és de cartró-pedra i després de la festa…ho cremarem.

condol/condoléncia

IMG_8116
oli sobre fusta / 60×60cm.

fusellers en un esteller

Un grup de fusellers de muntanya, o miquelets, confraternitzant amb els rodellers, en un esteller a les Guilleries.

“la seño”

IMG_4805

Cuatro estaciones

cuatro estaciones

Lorena

Lorena
pintura al oleo sobre tela. 60×60 cm.

Montse

Montse
Retrato al oleo sobre tela. 60×60 cm.

Sant Hilari

Sant Hilari
Vista general / oli sobre tela / 97×81cm.

la partida

la partida

Llevado por mi obsesión sobre la simbología del ajedrez, comencé hace años a concebir este cuadro preparando los dibujos previos; los cuales quedaron abandonados hasta que recientemente decidí concluirlo. Sin embargo los modelos (el autor y su mujer) ya no tienen el mismo aspecto de entonces; por lo que he creído conveniente incluirlos, también en su aspecto actual, como espectadores al fondo del cuadro… o, lo que es igual -dado que el fondo representa un espejo- en el puesto del espectador.
Se trata por tanto de un juego de simetrías espacio-temporales que invito a descubrir al espectador.

coloms

palomas

Retrat de la meva mare

L'avia i la seva màquina de cosir

impacto ambiental

Impacto ambiental

Els tiets

Tets

Si naciste pa martillo ...

Pica d’aigua

Pica d'aigua

Continente negro

Continente negro