Cavall (de Troia)

“I va fer Déu el firmament: separà les aigües que hi ha sota el firmament de les que hi ha sobre el firmament…”

El fet de crear uns límits comporta, indefugiblement, la seva transgressió.
La consciència dels límits, la constitució d’una entitat diferenciada de la resta separa el que li pertany del que li és aliè: discrimina entre el que li és propi del que és estrany.
Entre DINS i FORA.

Des de l’home expulsat del Paradís, o l’infant que pren consciència del seu “jo” separat de la mare, l’enclaustrament en un LLOC,(que prové de la arrel LUC: déu de la mitologia ligur, adscrit al territori - al lloc- i de Sant LLUC a qui representa un brau, regit per l’element terra). Tot el que impliqui marcar una separació entre DINS i FORA: la pell del propi cos, una closca, carcassa, cuirassa o armadura; la muralla d’una ciutat, les fronteres d’un territori, regne, nació o imperi. Provoquen indefugiblement, en els de dins, la necessitat de defensar els seus límits i, als de fora, el desig de transgredir-los.

EL CAVALL simbolitza qualsevol forma tancada en sí mateix - persona, entitat o estructura- capaç de distingir entre INTERIOR: el que li pertany, que forma part de la seva essència. I EXTERIOR: que li és estrany i, per això, ho rebutja.

Fruit d’aquest encerclament, és la creació d’un espai interior - de una COSA (RES en llatí) nova i diferenciada- que, malgrat pugui estar ocupat per quelcom - el cargol dins la closca, la persona dins la seva pell, els habitants d’una ciutat…- la seva passivitat relativa - la seva immobilitat, la seva fixació i immutabilitat, la seva impermeabilitat- pot fer pensar als qui no hi pertanyen, en la seva vacuïtat - en el buit -. Tant pel qui és dins, com pel qui és fora, tot el que no és “jo”, no té sentit, és buit. Tot el que no soc “Jo”, NO ES RES -”nada”- per tant, no passa RES si ho RE-PARTIM. I ja dèiem, en la descripció de les forces contrincants -ELS BLANCS i ELS NEGRES- “el que és buit, la passivitat, desperten el desig d’ocupar-lo i de posseir-la”, respectivament. És per això que, tant pels habitants d’una ciutat, que volen estendre i ampliar el seu recinte, com pels qui viuen en l’espai exterior, que desitgen ocupar la ciutat (valgui com exemple la ciutat, però és extensiu a qualsevol altre entitat), per poder ocupar el territori enemic - interior o exterior- els cal desplaçar- se: sortir els de dins, entrar els de fora.

Per fer-ho els cal, a uns i altres. algun mitjà que els permeti sortir dels seus límits territorials, sense perdre, en l’intent, la seva integritat individual - diferenciada.

També en això, el CAVALL, és útil. No només en la forma prou coneguda com animal de tracció o muntura de cavallers, sinó, també, en el seu aspecte simbòlic. Per extensió, donarem el nom de CAVALL a tota protecció, armadura, cuirassa exterior o preservatiu, que permet -a la manera d’una escafandra autònoma- sortir del nostre recinte propi -”sortir-nos de mare” - amb garanties de conservar la nostre integritat individual, la nostra DIFERÈNCIA (una precaució especialment dramàtica quan, en moments de màxim apassionament, ens obliga a calçar-nos el PRESERVATIU).

Així mateix, el símbol del CAVALL, inclou tots els vehicles de transport i defensa que podem trobar en tots els temps i, també, totes les normes, estatuts i constitucions, que defineixen una entitat institució o cultura. Tot el que fa la funció de CONTENIDOR i serveix per definir uns límits, per diferenciar, entre allò que hi ha DINS, i el que hi ha FORA. Fins i tot de manera tan “subtil” com, en el terreny del so, l’ocupació global de l’espai que suposa la “música” actual, pel que fa al seu important paper com a distintiu de grup entre els joves.

EL CAVALL és l’element que crea la Diferència, la dualitat (és posterior a la TORRE, que encara era UNA, amb la terra). És interessant recordar com els indis americans, que no havien vist mai cap CAVALL abans de la colonització, no distingien entre cavall i cavaller, pensaven que eren, ambdós, una sola cosa.

EL CAVALL és també per extensió, la MATRIU. el MOTLLE, el GRESOL, que ens serveix per donar forma: on es vessa el metall fos, perquè adquireixi aquesta nova forma. La forma que MARCARÀ (1ª fitxa) la DIFERENCIA (2ª fitxa) respecte al magma primigeni. Respecte a la UNITAT.

De la mateixa manera com el fal·lus (la TORRE) penetra -viola- l’espai buit - el RECINTE virginal- per vessar dins l’úter - el GRESOL- el magma seminal i primigeni que donarà opció a l’espermatozou (altre vegada la TORRE, en la seva funció de fal·lus, però també de CAVALL, per la seva mobilitat)penetrar el RECINTE tancat per l’òvul - la FORTALESA- (TORRE quant a estaticitat, però CAVALL quant a espai buit…) - Ja veieu com els conceptes són acumulatius- Així, continuant amb el ventre femení, etc., podríem seguir fins a l’infinit intentant de CERCAR (tancar) la diferència entre allò que ÉS FORA i allò que ESTÀ DINS.
La creació del “jo”.

També , però, d’allò que és MEU, allò que és dels ALTRES, dels que estan amb MI i els que estan contra MI, origen de la PROPIETAT, el GREGARISME, LA GUERRA…

Malgrat tot, però, ja veieu com no sempre és fàcil determinar les diferències i tal com el guerrer en mig de la batalla ens hem de moure guiats per la INTUÏCIÓ. A la manera com ho fa el CAVALL sobre el tauler, saltant sobre els obstacles en un sentit irregular: IMPREVISIBLE.

Compártelo