Febrer 2008

You are currently browsing the monthly archive for Febrer 2008.

Guerrer de blanc i groc

Ocell al bosc

Nàufregs

A la piscina

Vaixell de paper

Sebastian de Mora

Cranis

Cranis

Projecte

Bienal 99

Bienal 99

Bienal 95

Projecte

Entrada a la cova

Des de can Rovira

Definitiu

Portada del llibre

El rei

Peus de rei

“Hi hagi lluminàries al firmament celeste per separar el dia de la nit”

EL REI és el COR, el centre, qui manté la tensió del joc (del “jo”). Quan ell desapareix, és enderrocat - tornat a la roca, al seu origen -, la partida s’acaba .

“EL REI SOC JO”. Per això tan JO com el REI son el símbol del Poder, igual que l’home (cada jo, cada individu) és l’excusa on el Poder troba la justificació i sobre qui exerceix la seva força. En el cor, és on es troba l’energia del cos i, igual que el REI, quan aquell es para la persona torna a la terra d’on ha sorgit. PODER i FORÇA constitueixen per un igual al REI i a l’HOME Quan el Rei perd el poder, desapareix; com desapareix l’home quan perd la força. Quan ja no pot fer res: “està fet pols”.
Mentrestant, mentre FA, existeixen Home i Rei.

Així doncs, el REI, està fet d’energia. L’energia que li dóna el poder de MANAR (ordenar tant com rajar).
La mateixa energia que necessita el cor per seguir bombejant, segons un ritme binari - sístole i diàstole- acció, reacció, que, mentre dura, mentre FA, alimenta el cos: el dota de continuïtat. Però, el rei és també la fitxa més vulnerable, el seu Poder no dimana d’ell. Són les altres fitxes que l’hi donen: les que li proporcionen l’energia per manar.

Tan si és elegit per Déu, com -democràticament- triat pel poble, els seus subordinats són els qui l’alimenten -”a cor que vols”- aportant part de la seva energia al sosteniment del Rei: fent cessió de la seva voluntat individual, perquè el Rei els GOVERNI, perquè marqui el ritme. Com correspon al cor marcar el ritme i distribuir l’energia pel tot el cos.

Però, quan algú amenaça al centre (al ceptre del poder) igualment tots han de defensar-lo, amb tota la seva energia, aportant, si cal - i mentre s’entona el “todo por la pátria” - fins l’última gota de sang”. Fàcilment se’n desprèn (donat que en “carregar-se el REI” consisteix el joc) que les amenaces són múltiples i constants i l’energia sempre és poca a l’hora de defensar-lo.

A ningú ha d’estranyar, doncs, que la major part de l’esforç dels súbdits - del que FAN- estigui encaminat a protegir la monarquia (tant si es tracte del REI, en majúscules, com de cada “jo” que el representa). Sempre es tracta de protegir els interessos del Poder, sigui quina sigui la forma que adopti. Des de l’Emperador als directius i accionistes de qualsevol multinacional, des del president del país al de la més petita empresa, des del general a l’últim senyor- inclòs Vostè mateix que llegeix aquestes línies- fins a l’últim “mono” que al davant del seu cognom hi col·loqui la paraula SENYOR.

Per mantenir al Senyor és tota l’energia i tot l’esforç que el Poder exigeix. I, com correspon a un Rei, és d’OR la sang que l’alimenta, encara que, actualment, en els temps progressats aquest OR sigui NEGRE. Ara podem veure clarament que el seu aliment prové de la corrupció.(fitxa 7a).

No és d’estranyar, doncs, que amb tant de Senyor, l’energia sempre sigui escassa i escassos el súbdits que l’han d’aconseguir. Sempre el Senyor necessita més i els súbdits mai no FAN prou. Doncs ja vàrem veure en el capítol de la Torre - en parlar de les estructures de poder- com per sostenir cada Senyor (mantenir-lo erecte), calen molts súbdits.

Mal poden sortir els números si el Poder progressat fa que cada súbdit, sigui alhora Senyor. Que, si són “com cal”, seran perfectament reaccionaris.

Doncs, forma part de les obligacions del Senyor mantenir les seves possessions, mantenir la propietat. Fer que les coses no canviïn. Contra tota acció, reacció: sístole i diàstole. (”Cal canviar-ho tot, perquè res no canviï” de EL GATOPARDO, de G.T. de LAMPEDUSA).

Tampoc deu ser casual que els sistemes informàtics, tan utilitzats actualment per tota mena de controls, es basin en el codi binari.

Com tampoc ho és que tota l’economia moderna giri al voltant de l’automòbil i el seu motor d’explosió - el cor que bombeja la seva energia -. Ni que les fonts d’energia més modernes i sofisticades, siguin les CENTRALS (atenció a la redundància) NUCLEARS, curulles de potència i radiacions. Ni tampoc deu ser casualitat que les tres pestes que més maten actualment siguin conseqüència directa d’aquesta tecnologia. Ho són tan descaradament les anomenades - lògicament com escau al rei - malalties CORONARIES, (per més que s’amaguin sota un nom científic) que ni s’han molestat en canviar a les altres dues - càncer i carretera, també anomenada circulació- la primera lletra del seu nom.

Perquè l’home, com a REI de la creació - com a centre- “FA el que vol”.

Però està clar que no en el sentit groller de fer “el que li surt de les pilotes”. Doncs és propi del REI, forma part de la seva acurada educació, és el seu SENTIT, tenir un GUST personal; treballat costosament - guanyat a pols- ja des de la seva més tendra infantesa; quan era “el REI de la casa”. Com, sinó, faria el que vol, si no té un criteri propi?

És a partir del gust personal que hom utilitza l’energia que Déu li ha donat com més li convingui. Segons el seu GENI personal.

El GENI particular de cada ú que, com el de la llàntia d’Aladí, apareix al conjur del seu Senyor, “a la primera de canvi”: quan el senyor decideix lliurament que ha arribat l’hora d’anar a la platja, i tot “masturbant” la barra de canvi, fa sortir de la seva llàntia de setze vàlvules el GENI que l’ha de dur a la platja elegida, on es trobarà amb tots els altres, milers i milers de senyors que - també “lliurament”- han decidit, segons el seu GUST personal, que s’esqueia una remullada.

“Benaurats els humils, perquè posseiran la terra”.

IMG_8943

Torero

Copia de IMG_8946

IMG_4535

Esmalt sobre paper.

Pag. 64  65

Leonardo

Leonardo

Dragona

Bienal 93

Bienal 93

Prensa 2

Mapa de Europa

Compra de la isla de la fortuna

Lateral esquerra

Lamento del agua

Kikers

Estornut

sabates

Portada

La sagrera 2

Els Mollet

Els Mollet

Carnestoltes

Cara pala

Totem -3

Peix de roca

Abecedari

Aquesta instal·lació (3 Km. de mur) va tenir lloc els dies 2 i 3 de desembre de 1995 a la carretera que uneix Mollet i Gallecs, com a reivindicació del manteniment de la zona com a paratge natural.

Mur 4

Malauradament va estar tot el cap de setmana plovent, de manera que les teles es van carregar d’aigua fent molt precària la sustentació del mur.

Mur 2

També la ermita romànica de Gallecs va ser embolcallada.

El pais

De fet va acabar sent la part més visible de la instal·lació, de manera que la vem deixar així una setmana.

Esglesia embolcallada

Així, tot i les dificultas, i moltes altres accions, finalment es va aconseguir l’objetiu: ara Gallecs és una zona protegida, i un dels pocs paratges naturals que queden al Vallès.

Corona de la porta

detall

Foguera dels homes

Grup humà

detall ampli

Aprenent a fer foc

Visita d’en Pablo i en Joan de Pensódromo a Can Gratussa, per posar en marxa aquesta web…

Els tiets

Tets

IMG_9285

IMG_9279

Si naciste pa martillo ...

Pica d’aigua

Pica d'aigua

Continente negro

Continente negro

IMG_8686

IMG_8668

recreació de la obra de Joan Huguet

Milagro en la sopa

Peixos

IMG_8954

Cartell Serrallonga

Dracs al metro

Img_9191

Nubols

Núbols

talp

Img_9259